CAL CONTINUAR LLUITANT PEL TREN TRANSPIRINENC.

COMUNICAT DE LA PERMANENT DE “ EL RIPOLLES EXISTEIX” DEVANT DEL PLA DE INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA ( PITC) EN L’AMBIT FERROVIARI

( Decembre de 2005 )

La permanent de “ El Ripollès Existeix”  a la espera que, en una propera reunió del seu plenari, pugui analitzar amb més profunditat el PLA  D’INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT DE

CATALUNYA (PITC) presentat fa uns dies pel govern de la Generalitat i a on es prioritzen  les actuacions de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026, vol avançar el següent comunicat:

MARC GENERAL

A)     S’ha de celebrar que, per primera vegada, es disposi d’una proposta  que planifica  el conjunt de les  infrastructures viàries i ferroviàries a Catalunya. 

B)     Dins d’aquestes infrastructures algunes són competència de la Generalitat i altres, principalment les ferroviàries,  de l’Estat i en alguns casos, la seva viabilitat dependrà de les relacions internacionals entre Espanya i França. Això ha de fer recordar  que existeixen documents marc com :

·            “El llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010”, presentat el setembre de 2001 .

·            “Plan Estratégico de Infraestructuras de Transporte” ( PEIT) presentat per el Ministeri de Foment el passat mes de juliol.

I que aquests condicionaven les decisions que podia prendre el govern de la Generalitat, principalment en el camp de les infrastructures ferroviàries .

C)    La construcció del Tren de Gran  Velocitat ( TGV) i l’entramat  que l’envolta porta a que moltes decisions  s’hagin decantant al voltant de la seva rendibilitat econòmica .

SOBRE LES INFRAESTRUCTURES FERROVIARIES DEL PITC  EN L’AMBIT DE

¡EL RIPOLLES EXISTEIX¡

CELEBREM

1)      La aposta pel ferrocarril que fa el PITC i que ha de millorar la  mobilitat de les persones de la Catalunya interior.

2)      L’actuació del desdoblament de la línia ferroviària Montcada – Vic. Davant d’aquesta actuació      cal recordar que, no fa massa temps, el tram del “Congost”  era una actuació que es considerava prohibitiva. La reivindicació permanent de les institucions i els col·lectius interessats en el  FC transpirinenc  han aconseguit remoure aquest obstacle.

3)      L’arranjament del tram ferroviari entre Ripoll i Puigcerdà. No obstant  temem que la estimació pressupostària   destinada pel conjunt de línies ferroviàries d’aquest apartat del Pla, pugui donar resultats no prou satisfactoris per aquest tram.

LAMENTEM

I)                Que en cap document es reconegui la categoria internacional de la línia de ferrocarril Barcelona – Puigcerdà – La Tor de Querol – Toulouse.

II)              Que mes enllà de la construcció d’un nou eix ferroviari transversal no es valori suficientment la solució més immediata i econòmica d’arranjar i potenciar els ferrocarrils que ja funcionen com es, en el nostre cas, el ferrocarril transpirinenc.

III)             Que es descarti la línia de ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol pel transport de mercaderies. Respecte a aquest decisió cal dir:

·        Per molt que la geometria i les pendents d’aquesta línia no siguin  òptimes , també s’ha de dir que una línia de característiques similars com la del  Sant Gotthard, entre Suïssa i Itàlia,  si que serveix per transportar mercaderies .

·        En una recent  conferència europea sobre transport si que es va proposar condicionar aquest ferrocarril per fer-hi passar 20 trens / dia .

·        Davant la disparitat entre la  decisió presa,  la capacitat  d’altres ferrocarrils similars i les propostes serioses d’alguns experts a favor del transpirinenc, cal preguntar-se si la capacitat de pressió davant dels governs de França  i Espanya del grup empresarial/financer -que construeix el túnel de peatge del TGV Barcelona - Perpinyà-  ha obligat als Estats a  prendre la decisió de   dirigir totes les mercaderies vers aquest túnel  a fi d’optimitzar els  resultats econòmics de l’explotació del peatge? Si fos així es repetiria, a nivell ferroviari, el contenciós  Toses / Cadí, en el que,  per augmentar els beneficis d’un dels  túnels,  un grup de pressió volia impedir  la construcció de l’altre túnel per molt que això anés en contra de  l’equilibri territorial de Catalunya .

 IV ) Que les empreses entre Vic i Puigcerdà no puguin disposar en un futur  d’una infrastructura de transport ferroviari per les seves mercaderies.  Donada la importància que en un futur ha de tenir el ferrocarril, i que aquest pla reconeix, això representaria una desavantatge competitiva i un desequilibri territorial que no serà bo pel desenvolupament industrial d’aquestes zones .

RECORDEM

a)      L’acord del Senat espanyol de plantejar que el llibre blanc de la UE : La política de transports de cara el 2010,  augmentés  les relacions ferroviàries pirinenques franco–espanyoles.

b)      Que si es vol assegurar el futur del ferrocarril Barcelona – La Tor de Querol es imprescindible   reivindicar i exigir que les actuacions previstes per arranjar aquest FC es facin amb l’horitzó de disposar d’ample europeu. S’ha de tenir en conte que totes les línies ferroviàries que, en el futur,  no disposin d’aquesta amplada estaran destinades a desaparèixer per la senzilla raó que el mercat de material mòbil ferroviari només disposarà d’unitats amb amplada europea.

c)      El Pla es projecte fins l’any 2026. Aquest horitzó porta a un escenari que,   per una part quedarà condicionat per la crisi energètica i per l’altre -degut a la liberalització del transport ferroviari- per  la fi del monopoli de RENFE al nostre país i de la SNCF a França, aquest dos factors poden portar a que alternatives ara desestimades irrompin en força en un futur. Cal recordar que l’aeroport de Girona – Costa Brava fa molts pocs anys no se li  veia futur i avui dia te una utilització fora de mida gràcies a la liberalització del transport aeri.

            PERSPECTIVA

Mirant en perspectiva les reivindicacions a favor del  ferrocarril Barcelona- Puigcerdà- La Tor de Querol – Toulouse s’ha de recordar que, gràcies a les institucions i els seus responsables que no s’han volgut resignar, s’ha  anat  avançat, amb més o menys dificultat, envers la millora d’aquest servei.

Com a fets recents més remarcables a recordar hi ha la superació de  l’intent de tancament del transpirinenc  l’any 1984; les inversions  per millorar la infrastructura  –desprès d’un seguit d’accidents i la reacció popular, de les institucions  i dels mitjans de comunicació – del Ministre Álvarez Cascos i ara,  l’anunci que el PITC de la Generalitat, ja preveu  doble via fins a Vic.

 També s’ha de dir que encara falta molt per fer. Per  això, per una banda s’ha de continuar reivindicant, davant els  diferents governs de torn, el potenciament d’una línia ferroviària internacional que es estratègica pel desenvolupament del nostre territori i per l’equilibri territorial de Catalunya, i per l’altre cal continuar impulsant articles d’opinió,   estudis, debats i actes públics que vagin estenent l’univers de persones que apostin decididament pel  futur del  ferrocarril transpirinenc.

Ripollès desembre de 2005