Als ciutadans del Ripollès durant 20 anys ens han fet promeses de tota mena. Arran de la decisió de fer el Túnel del Cadí se'ns va dir que abans d'acabar aquest túnel arribaria la N-152 arranjada al Ripollès. Per això és necessari passar de les promeses als compromisos ferms i als fets.

Els Plans d'Infraestructures aprovats a Madrid i a Barcelona han de donar terminis clars per fer realitat les infraestructures que necessita la nostra comarca. Només així ens hem de sentir satisfets. Creiem que fa temps que és el nostre torn, que no és just que tothom ens passi al davant i que el Ripollès continuï a la cua.

Perquè el nostre territori pugui desplegar tot el seu potencial cal facilitar la mobilitat de les persones i de les coses en el seu si i en condicions similars a les altres zones de Catalunya. Això s'aconsegueix mitjançant projectes racionals, fugint dels pedaços com els que es fan a la N-152 per intentar fer-nos callar.

Així i en primer termini, les comunicacions amb Vic i Olot (amb doble calçada), el túnel de Toses per accedir fàcilment a la comarca turística de la Cerdanya i a França, així com la línia de tren Barcelona-Puigcerdà-França i els sistemes de telecomunicacions al Ripollès s'haurien de convertir immediatament en projectes racionals i respectuosos amb l'entorn.
Les demografies relativament reduïdes de les comarques de la Catalunya interior obliguen a sumar el potencial de vàries d'elles si es volen aconseguir mercats de treball i serveis que puguin donar resposta a les necessitats de la població.

Els ciutadans del Ripollès han de ser conscients que només sumant-se als potencials d'Osona, la Garrotxa, la Cerdanya i el Berguedà es podrà aconseguir un col·lectiu que, complementant-se mútuament, pugui bastir un futur de progrés per al conjunt i evitar, així, les temptacions de deslocalització d'empreses, en ser-los difícil aconseguir els professionals que necessiten.