La
línia Barcelona-La Tour de Carol és l única
via ferroviària internacional espanyola que no apareix
en la informació distribuïda per RENFE mitjançant
fulletons i la seva web. I malgrat la manca d informació
aquesta connexió en tren entre París, Tolosa de
Llenguadoc i Barcelona és utilitzada, com a sistema de
comunicació, per bastants viatgers.
És una constatació que sobta davant el tractament
que rep la mateixa línia, amb total normalitat i sense
magnificiències, per part de la SNCF francesa. En canvi
la línia de Canfranc, que fa desenes d anys que no funciona
a causa d'un pont trencat a França, encara consta com
a connexió internacional, segons la web de RENFE.
Però
aquesta no és pas l'única crítica a fer
a la situació d'aquesta línia ferroviària
tant important per Osona, el Ripollès i la Cerdanya.
Estem davant una via fèrria que s'està, literalment,
deixant morir. Els darrers anuncis d'inversions no ens han
d enganyar. Estem molt lluny de les necessitats d'inversió
i modernització, amb dobles vies on sigui fàcil
fer-les. I estem, qüestió més preocupant
encara, lluny de la inversió que cal fer per mantenir
simplement el servei en unes condicions segures i dignes.
Resulta
desesperant veure que quan es parla de grans inversions ferroviàries,
de TGV i de soterraments de línia fèrria a moltes
ciutats, es deixa morir un sistema de comunicació que
exerceix un paper molt important com a mitjà de transport
bàsic per a una part de Catalunya.
Els membres
de la plataforma ciutadana El Ripollès existeix!
(i les iniciatives semblants que hi ha a la Cerdanya) que
reivindiquem una millora global de les nostres comunicacions,
tenim cada cop més preocupació pel mitjà
de transport ferroviari, que considerem un sistema de transport
primordial en el marc d'una política de reequilibri
territorial a Catalunya. Per això veiem la necessitat
de construir un túnel, a Toses, que comuniqui fàcilment
el Ripollès i la Cerdanya, amb la possibilitat que
tingui doble ús, automobilístic i pel tren.
L'Ajuntament
de Vic, però, no ha estat fins ara un bon valedor en
la ja llarga lluita que s'ha fet per mantenir la línia
de tren Barcelona-La Tour de Carol. En aquest cas, com tantes
vegades ha fet Vic (i resulta dur dir-ho quan es té
present el debat sobre la capitalitat i la divisió
territorial de Catalunya) continua amb una visió egoista
i de vol curt. Ser capital d'un territori vol dir liderar
les reivindicacions del seu entorn. Vic s'ha preocupat per
aconseguir el soterrament i per a formar part de les zones
de tarifa única integrada metropolitana, però
molt poc per les necessitats de comunicació ferroviària
de Manlleu, Torelló, Ripoll, Ribes de Freser o Puigcerdà.
No és el mateix tenir un tren de rodalies que una línia
internacional, que pot accedir a ajudes europees.
Les reivindicacions
a fer son clares: Que RENFE informi (és molt senzill!)
del caràcter de connexió internacional que té
aquest traçat ferroviari amb França, Tolosa
i Paris; que es realitzin les inversions milionàries
que aquesta línia necessita i mereix, per tal de potenciar-la;
i que, finalment, s'estudií la proposa d un nou túnel
de Toses per a ús mixt (ferroviari i automobilístic).
I fins hi tot, no seria millor cedir la gestió d aquesta
línia a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya?
La línia
fèrria Barcelona-La Tour de Carol mereix una inversió
comparable a la que s està fent a altres punts del
territori en quant a sistemes ferroviaris i altres mitjans
de comunicació. El futur d Osona, el Ripollès
i la Cerdanya té també una reivindicació
molt clara i pendent en el transport ferroviari.
|
